Notes de la versió #

La instal·lació mínima del sistema manca de certa funcionalitat que sovint se suposa:

Abans d'instal·lar l'openSUSE en un sistema que arrenqui amb UEFI (Unified Extensible Firmware Interface), us suggerim emfàticament que comproveu qualsevol actualització del microprogramari que pugui recomanar-ne el fabricant i, si està disponible, que la instal·leu. Si teniu Windows 8 o posterior preinstal·lat és una sòlida indicació que el sistema arrenca amb UEFI.

Background: Algun microprogramari UEFI té errors que causen que falli si s'escriuen massa dades a l'àrea d'emmagatzematge UEFI. Ara bé, no hi ha informació clara sobre què vol dir exactament «massa».

L'openSUSE en minimitza el risc no escrivint més que el mínim necessari per arrencar el sistema. El mínim significa dir al microprogramari UEFI la localització del carregador d'arrencada de l'openSUSE. Les característiques de la font original del nucli de Linux que usen l'àrea d'emmagatzematge UEFI per desar-hi informació d'arrencada i de fallades (pstore) s'han inhabilitat per defecte. Tot i això, és recomanable instal·lar qualsevol actualització del microprogramari UEFI que el fabricant recomani.

Amb la implementació d'EFI/UEFI, va arribar un nou estil de partició: GPT (GUID Partition Table). Aquest nou esquema usa identificadors globalment únics (valors de 128 bits mostrats en 32 dígits hexadecimals) per identificar dispositius i tipus de particions.

Addicionalment, l'especificació UEFI també permet particions de llegat MBR (MS-DOS). Els carregadors d'arrencada de Linux (ELILO o GRUB2) intenten generar automàticament un GUID per a aquestes particions de llegat i escriure-les al microprogramari. Aquest GUID pot canviar freqüentment i causar una reescriptura al microprogramari. Aquesta reescriptura consisteix en dues operacions diferents: eliminar l'entrada antiga i crear-ne una que reemplaci la primera.

El microprogramari modern té un recollidor de porqueria que recull entrades esborrades i allibera la memòria reservada per a entrades antigues. Sorgeix un problema quan un microprogramari és defectuós i no ho fa, això pot arribar a suposar que un sistema que no arrenqui.

La solució provisional és simple: convertir la partició de llegat MBR a GPT.

Amb l'openSUSE Leap 15.0, us cal desinstal·lar primer el paquet drm-kmp-default, abans de poder instal·lar manualment els controladors de Nvidia usant l'arxiu de l'script de l'intèrpret d'ordres .run:

zypper rm drm-kmp-default

Si instal·leu els RPM proporcionats per Nvidia, aquest problema no us afectarà, perquè en aquest cas el paquet drm-kmp-default és reemplaçat automàticament durant la instal·lació del controlador.

Si decidiu desinstal·lar el controlador Nvidia més tard, assegureu-vos de reinstal·lar el paquet drm-kmp-default.

Per a més informació, vegeu https://bugzilla.suse.com/show_bug.cgi?id=1044816.

L'instal·lador del YaST no escala la seva interfície per a pantalles High-DPI per defecte. Si teniu un ordinador amb una pantalla high-DPI, poder establir que el YaST escali la interfície automàticament per a la pantalla. Per fer-ho, afegiu el paràmetre QT_AUTO_SCREEN_SCALE_FACTOR=1 a la línia d'ordres del carregador d'arrencada.

Hi ha paquets obsolets que encara s'inclouen com a part de la distribució però hi ha la planificació d'eliminar-los a la propera versió de l'openSUSE Leap. Aquests paquets existeixen per ajudar a fer la migració, però se'n desencoratja l'ús i poden no rebre actualitzacions.

Per comprovar si teniu paquets instal·lats que ja no es mantinguin, assegureu-vos que tingueu el paquet lifecycle-data-openSUSE estigui instal·lat i useu l'ordre següent:

zypper lifecycle

La sessió KDE Plasma Wayland no té suport amb el controlador d'Nvidia. Si useu el KDE i el controlador de propietat d'Nvidia, quedeu-vos amb la sessió X.

En versions anteriors de l'openSUSE, les combinacions de tecles d'escriptura permetien escriure caràcters que no formaven part de la disposició regular del teclat. Per exemple, per produir «å», es podien prémer i deixar anar –Ctrl dret i després prémer dos cops a.

Amb l'openSUSE Leap 15.0, ja no hi ha una combinació de tecles d'escriptura predefinida perquè el –Ctrl dret ja no funciona com s'espera.

En el passat, podíeu usar /etc/sysconfig o el mòdul del YaST /etc/sysconfig Editor per definir el gestor d'entrada i la sessió d'escriptori. A partir de l'openSUSE Leap 15.0, els valors ja no es defineixen usant /etc/sysconfig sinó amb el sistema d'alternatives.

Per canviar els valors per defecte, useu les alternatives següents:

Per exemple, per comprovar el valor de default-displaymanager, useu el següent:

sudo update-alternatives --display default-displaymanager

Per canviar default-displaymanager a xdm, useu el següent:

sudo update-alternatives --set default-displaymanager \
  /usr/lib/X11/displaymanagers/xdm

Per habilitar la gestió gràfica de les alternatives, useu el mòdul del YaST Alternatives que es pot instal·lar des del paquet yast2-alternatives.

Quan s'usa el GNOME Shell conjuntament amb un gestor d'entrada que no sigui el GDM, com ara l'SDDM o el LightDM, la pantalla no s'apagarà ni es bloquejarà. A més, canviar els usuaris sense sortir no és possible.

Per poder bloquejar la pantalla des del GNOME Shell, habiliteu el GDM com a gestor d'entrada:

El gestor d'entrada per defecte del KDE, l'SDDM, no escala la interfície per a pantalles High-DPI per defecte. Si teniu un ordinador amb una pantalla d'alta resolució, podeu establir que l'SDDM escali la interfície automàticament per a la pantalla usant el fitxer de configuració /etc/sddm.conf:

[XDisplay]
ServerArguments=-dpi DPI_SETTING
EnableHiDPI=true

Canvieu DPI_SETTING amb el valor de DPI adequat, com ara 192. Per als millors resultats, useu un valor de DPI que sigui múltiple del valor per defecte de 96 DPI.

El YaST no escala la interfície en pantalles d'alta resolució per defecte. Si teniu un ordinador amb una pantalla d'alta resolució, podeu establir que el YaST escali la interfície automàticament per a la pantalla. Per fer-ho, establiu la variable d'entorn QT_AUTO_SCREEN_SCALE_FACTOR=1.

El Firefox i el Chromium normalment permeten que eines basades en Web com ara aplicacions de videoconferència per comparteixin la pantalla sencera o finestres individuals d'aplicacions. Aquesta funcionalitat actualment no s'admet en cap dels dos en una sessió de Wayland.

Per poder compartir la pantalla amb Firefox o Chromium, useu una sessió X.

Els còdecs per reproduir fitxers MP3 s'inclouen com a part del repositori estàndard.

Per usar aquest descodificador en aplicacions i marcs de treball basats en gstreamer, com ara el Rhythmbox o el Totem, instal·leu el paquet gstreamer-plugins-ugly.

El LibreOffice 5.3 i els superiors ja no tenen suport per a lletres de llegat Type-1 (extensions de fitxers .afm i .pfb). Això no hauria d'afectar la majoria d'usuaris, ja que les lletres actuals estan disponibles en els formats TrueType (.ttf) o bé OpenType (.otf).

Si us afecta, convertiu les lletres Type-1 a un format amb suport, com ara TrueType, i useu les lletres convertides. La conversió és possible amb l'aplicació FontForge (el paquet fontforge), que s'inclou a l'openSUSE. Per a més informació de com fer scripts d'aquestes conversions, vegeu https://fontforge.github.io/en-US/documentation/scripting/.

FreeType 2.6.4 té un nou intèrpret d'optimització de glifs (hinting) (versió 38) que coincideix més estretament amb altres sistemes operatius però que es pot semblar «més difús» per a alguns. Per restaurar el comportament previ de FreeType, establiu la variable d'entorn següent a qualsevol nivell (a tot el sistema, específic per a l'usuari o específic per al programa) que vulgueu:

FREETYPE_PROPERTIES="truetype:interpreter-version=35"

La integració de navegador del Plasma per al Firefox i Chromium / Chrome permet monitorar contingut multimèdia i baixades usant les eines de sistema del KDE i ofereix un accés ràpid a pestanyes a través de la barra Executa l'ordre de l'escriptori KDE Plasma.

La integració de navegació consisteix en dues parts que cal que funcionin conjuntament:

Tingueu en compte que aquesta funcionalitat encara es troba oficialment en desenvolupament i que l'openSUSE Leap 15.0 n'inclou una versió molt primerenca.

A causa dels conflictes amb els mòduls d'Emacs de la instal·lació per defecte, l'openSUSE Leap 15.0 ja no pot carregar automàticament el mòdul psgml. Per a més informació, vegeu el fitxer README del paquet psgml.

Anteriorment, hi podia haver confusions pel que fa a la diferència entre el funcionament de les subordres de systemctl, anomenades de manera molt semblant, reload i restart per a l'AppArmor:

Per desgràcia, systemd no proporciona una solució dins del format de fitxer d'unitat per a la situació que comporta l'ordre de restart.

Començant amb l'AppArmor 2.12, l'ordre systemctl stop apparmor no funcionarà. Com a conseqüència, systemctl restart apparmor ara tornarà a carregar correctament els perfils d'AppArmor.

Per descarregar tots els perfils d'AppArmor, useu l'ordre nova aa-teardown, que coincideix amb el comportament anterior de systemctl stop apparmor.

Per a més informació, vegeu https://bugzilla.opensuse.org/show_bug.cgi?id=996520 i https://bugzilla.opensuse.org/show_bug.cgi?id=853019.